Felipe González es vanagloria sovint d’haver estat l’artífex de l’entrada l’estat espanyol a la Unió Europea. Espanya hi va entrar, sí, però pel que es veu ell es va quedar fora.
Sembla que encara ara no s’ha assabentat de què van dir els jutges alemanys sobre els fets de l’1-O, quan van haver de decidir sobre l’extradició del MHP
https://nitter.cz/KRLS
. Ni que van dir els jutges belgues sobre la presumoció d’innocència de l’HC Puig.
Ni què deia l’Informe Cilevics del Consell d’Europa sobre la persecució dels líders independentistes. O els dictàmens del Grup de Detencions Arbitràries de NNUU. O la resposta a les qüestions prejudicials del TJUE al jutge Llarena (val que això ja seria per nota).
Tots ells deixen en evidència que la causa del Tribunal Suprem contra l’1-O és impròpia d’una democràcia de veritat i és l’expressió d’una cultura judicial neofranquista. I és precisament això el que cal reparar amb una llei d’amnistia.
Però no, ell -que suposadament ens va fer entrar a Europa- encara no s’ha assabentat que la cúpula judicial espanyola ha expulsat (simbòlicament) Espanya de la UE i que és justament l’amnistia la que li ha de permetre el reingrés.
Entre el nacionalisme autoritari de l’Espanya neofranquista i l’Europa democràtica, es veu que encara no ho té clar.
<p>
https://nitter.cz/publico_es/status/1717887369435926681#m
</p>

🐦🔗: https://nitter.cz/toni_comin/status/1719426685311840363#m

[2023-10-31 18:50 UTC]