Encara que ja s'ha vist amb la resta d'expresidents de la Generalitat, el president Illa creu que ara no toca de reunir-se amb mi. Avui i demà és a Brussel·les, a escassos quilòmetres d'on visc des de fa set anys, com a conseqüència de la repressió que ell i el seu partit van apuntalar de manera entusiasta. Però considera que no toca que ens reunim a la delegació del Govern davant la UE. La seva actitud és tot un discurs, perfectament entenedor.
Ni ell ni el seu partit volien l'amnistia. Ni la judicial ni la política, i per això es nega a aplicar-me políticament una llei que ja és en vigor des de fa mesos. Que els del Suprem la boicotegin és una anomalia; que ho faci el representant de tots els catalans, membre d'un partit que se suposa que creu en la necessitat de l'amnistia, és inexplicable per més voltes que hi donin. Perquè és evident que negant-se a mantenir una reunió institucional similar a la que ha tingut amb la resta només s'explica per la seva resistència política a aplicar l'amnistia, i això no depèn dels jutges del Suprem: depèn exclusivament d'ell i del seu partit.
El no reconeixement és una decisió política, impròpia d'algú que hauria de ser el president de tots els catalans. El missatge està rebut i ja no insistirem més. No és que no toqui, és que no vol.

[2024-11-20 09:59 UTC]