En un estat de dret, primer és l’obligació democràtica i després de la devoció patriòtica.
Avui fa sis anys que vaig tornar a Waterloo després de passar quatre mesos confinat a Alemanya, dotze dies dels quals a la presó de Neumünster. L’experiència alemanya va ser útil per moltes coses, no només per derrotar l’ofensiva de l’Estat buscant l’extradició i aconseguir una sentència que avui encara ennuega alguns jutges, polítics i periodistes espanyols, sinó per comprovar el que és una justicia imparcial. Amb respecte pels drets, sense filtracions i sense dilacions innecessàries, i naturalment sense cap càlcul polític. I també per comprovar com funciona en termes d’organització judicial un estat federal de veritat, no aquesta broma que és la cantarella de “l’estat més descentralitzat d’Europa” que de tant en tant hem d’escoltar quan els sembla que demanem massa.
Ser imparcial no vol dir ser infal·lible, i com a tot arreu allí també es cometen errors. Però tranquil·litza molt saber que la decisió que et concerneix no la prendrà un jutge que odia tot el que representes sinó algú que aplicarà la llei, sense interpretacions enrevessades que fer-te pagar, com sigui, el càstig que es mor de ganes d’aplicar-te. Perquè en les democràcies de debò, l’obligació democràtica preval per damunt de la devoció patriòtica.

[2024-07-28 09:21 UTC]