La reacció dels valencians indignats era previsible, i fa l’efecte que anirà a més. De fora estant, el problema que es veu ara mateix és que no sembla que hi hagi cap proposta democràtica prou forta i organitzada que sigui capaç de capitalitzar aquesta energia i convertir-la en un moviment transformador. Diluïda una bona part de la política valenciana en el magma dels interessos de Madrid, ni la dreta ni l’esquerra autòctones semblen en disposició de liderar una proposta disruptiva. En canvi, espais polítics que creixen a l’entorn de conceptes com “tots els polítics són una merda” poden treure’n profit més fàcilment, perquè el fang és el seu medi natural.
Per això no haurà de sorprendre a ningú el fet que s’hagi posat en marxa l’operació per separar el rei de l’ensulsiada general que pateixen els governs responsables de la catastròfica gestió d’aquesta crisi.
Sigui com sigui, la ferida és tan profunda que seria inconcebible que d’aquí a un temps, quan ja s’hagi restablert una mínima normalitat i les famílies hagin pogut acomiadar els seus morts, les coses (des dels responsables polítics fins a la planificació urbanística) continuessin igual.

[2024-11-03 14:57 UTC]