Fa mig mil·lenni també hi havia menors no acompanyats. Eren avantpassats nostres, víctimes de guerres o de la pobresa. Al segon volum del llibre Girona vella (1979), l'aleshores cronista oficial de la ciutat, Jaume Marquès i Casanovas, descriu quina va ser la resposta de les autoritats locals: alimentar-los, educar-los, i ensenyar-los un ofici amb què es poguessin guanyar la vida. Fa cinc-cents anys teníem eines i recursos a les nostres mans que permetien resoldre problemes. Cinc-cents anys després, el centralisme sobre el qual es va edificar l'Espanya borbònica ens en priva.

[2024-08-13 08:23 UTC]