Comparteixo l'alegria pel fet que tanta gent acusada i perseguida injustament en una causa delirant pugui recuperar, des d'ahir, una part de la vida i la normalitat robades. Una alegria sense matisos. Tanmateix, en voldria fer alguns comentaris.
1. Em resulta sorprenent que un magistrat de l'experiència i la malla llet de García Castellón hagi comès un error tan estúpid. De debò que en la causa amb què volia coronar una llarga vida al servei de l'Estat, ha pogut badar tant?
2. L'error, en tot cas, era conegut des de feia temps i tanmateix hi han persistit. Aquí hi ha la clau per entendre-ho millor. Era i és un cas de lawfare de manual. Sabien que l'acusació de terrorisme era delirant, però això els importava poc, i menys si eren ells els qui tenien el ressort per poder-ho descarrilar quan els convingués.
3. Buscaven el que de fet ja han aconseguit, i quan la causa ja no donava més de si i estava condemnada al fracàs, l'han llançada a la paperera. Ells. No la llei d'amnistia, contra la qual estan en peu de guerra i en actitud de rebel·lia. Buscaven empastifar durant anys, intimidar persones clau, embrutar la narrativa sobre l'independentisme i tots nosaltres. Del moviment que fascinava per la seva capacitat de mobilització i civisme calia passar al moviment que feia por. I sobre la por es pot fer política, com bé demostra la ultradreta a la qual pertany La Toga Nostra.
4. L'atac a la reputació i el patiment que ha representat tot això per a moltes persones i llurs famílies no el reverteix ningú. I es pot tornar a produir, que quedi clar. Perquè el suposat error formal no els dissuadeix de continuar empastifant i mantenint les sospites sobre les quals han estat construint aquesta causa.
5. Espanya no és un Estat de Dret des del moment que hi ha jutges que porten anys instruint una causa il·legalment (sabent-ho, per cert), que decideixen no aplicar una llei del Parlament perquè no els agrada i que omplen les seves resolucions judicials amb un m…

[2024-07-09 07:49 UTC]